dilluns, 6 de juliol de 2009

La fábrica de piel


La Rambla sempre ha estat un lloc de personatges pintorescos, uns més coneguts que altres. Entre aquests últims va haver-hi un de molt curiós que potser alguns de vosaltres recordareu. Cap a finals dels anys noranta, qui baixava per la vorera esquerra de la Rambla es trobava sempre a un home palplantat al davant un portal (diria que era el del número 138, que ara és un hotel). Totalment immòbil, aquell home repetia una vegada i una altra la mateixa lletania: "Fábrica de piel, fábrica de piel; pase a la fábrica de piel" mentre assenyalava el portal amb la cigarreta que duia entre els dits. En efecte, dins aquell portal unes vitrines exhibien peces de roba de cuir, producte de la fàbrica que sembla que hi havia al primer pis. No crec que aquell captador de clients tingués gaire èxit en la seva feina, més aviat al contrari: els locals l'ignoraven i els turistes se'l miraven de cua d'ull una mica inquiets. Raó no els mancava: l'home tenia un aspecte deixat i una mirada extraviada que no inspiraven confiança. Si afegim que avui en dia un comerç instal·lat en un pis evoca més un taller clandestí que un negoci seriós, s'entén que aquell home fes la seva feina amb una desgana evident. Suposo que estar-se allà parat durant hores i hores essent evitat per tothom acaba tocant la moral. Qui devia ser, aquell personatge? Va aconseguir convèncer alguna vegada algú perquè pugés a la misteriosa fàbrica de pell?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

MARUXELA HA DIT: ¡Que curiós! Dani, la meva germana i jo, hem treballat per a aquesta casa de pell , confeccionant chaquetones de/3 4 en pell, de diverses classes,fa la tira d'anys

Anònim ha dit...

MARUXELA HA DIT:
Ara que record...el nom d'aquesta pelleteria era "Coman".Es fabricava chaquetones 3/4 , abrics, bosses, en pell de napa, mouton, bisón, chinchilla .La part de dalt era per a les màquines de overlock, cort i tensió de les pells.En la planta 1ª estaven les màquines planes industrials i la botiga..QUANT HA PLOGUT MARE MEVA!

Daniel ha dit...

Òstres Maruxela, mai no hauria dit que coneixeria algú que havia treballat en la famosa "Fábrica de Piel"! Em venen ganes de fer-te una entrevista! Pujava molta gent a comprar? Això d'haver de pujar a una botiga en un pis feia una impressió una mica estranya, la veritat.

Anònim ha dit...

MARUXELA HA DIT:

Les dues persianes baixades que es veuen en la foto, eren les llunes de exibición de les peces ( els aparadors).A l'entrar en el local , el soroll a motors de màquines industrials era forta.Les persones que entraban a comprar i encarregar abric, devien cridar per a poder oirlos . El nom "COMAN" venia pel cognom del propietari.La meva germana Isabel, era una pelletera oficiala de molt prestigi coneixedora de les pells i bona maquinista.En les balconades, assecaven pells engrapades en taules grans de fusta; d'aquesta manera les tensaban.¡Que casualitat!

Sara Maria ha dit...

Doncs no sols hi havia aquest, més avall, tot just passat el carrer Canuda/Santa Anna, n'hi ha un altre que avui en dia encara crida "fabrica de piel".

Daniel ha dit...

Sí, hi ha encara algunes "fàbriques de pell" en aquella zona. (De fet, em van fer dubtar un temps sobre la localització exacta de la fàbrica de la que parlo en aquest post).