dilluns, 1 de febrer del 2010

La Reforma (IV)

El carrer de l'Infern (cliqueu per ampliar).

Reprenc amb aquesta entrada la sèrie sobre la construcció de la Reforma i el trasbals socio-històric-urbanístic que va significar. En la seva cèlebre Vida Privada (1932), en Josep Maria de Sagarra situa alguns dels seus personatges en els carrers de la Barcelona vella. Hi ha un paràgraf que diu: “Abans de la reforma de Barcelona, la tia Paulina no havia estat mai a la plaça de Catalunya, i amb prou feines havia tret el nas a la Rambla, passant per la Porta-Ferrissa. De la nostra ciutat, coneixia principalment el carrer de Mercaders, el carrer del Pont de la Parra, la riera de Sant Joan, la plaça de les Beates, el carrer de Sant Pere més Baix, el carrer de Carders, la Plaça Nova, el carrer de l’Infern, el carrer de Ripoll, la Catedral, Santa Maria, El Pi, Sant Just i Sant Jaume. De fet, es passava mesos i mesos que només sortia de casa per anar a missa a la capella de l’Ajuda”.

En aquest fragment es menciona un carrer amb un nom força pintoresc: el carrer de l'Infern. Entre tants carrers amb noms de sants i santes com hi havia a la zona, un es pregunta d'on va sortir aquest nom tan poc devot (i tan poc adeqüat per un carrer que, a més, es trobava ben a prop de la catedral). He trobat dues explicacions al seu origen: una diu que l'estretor anguniosa del carrer inspirava en la gent la baixada als inferns; l'altra parla d'un deute que tenia un botiguer del carrer. L'home assegurava que ja havia pagat el deute, però que no trobava el rebut. Finalment, sembla que amb l'ajut del dimoni va poder recordar on havia amagat el rebut i tot va quedar solucionat (aquesta segona explicació trobada aquí).

Al carrer del l'Infern va arribar-li l'hora l'any 1911. Amb ell va desaparèixer també el Café de l'Infern, situat en la cantonada amb el carrer de la riera de Sant Joan i propietat de l'oncle d'Enric Prat de la Riba. (El mateix Enric Prat de la Riba, ves per on, va allotjar-se durant els seus anys d'estudiant en una pensió del mateix carrer).

La foto del carrer de l'infern és d'en Josep Pons. Una versió gran del mapa de la Barcelona pre-Via Laietana es por trobar en aquesta entrada.

7 comentaris:

el bandero ha dit...

Realment l'estretor del carrer que es veu a la foto fa una mica de "yu-yu", no si per pensar en el infern, però bé...

Com sempre molt interessant el post.
A veure si pel proper no hem d'esperar tant, anims.

Daniel ha dit...

Gràcies. A veure si reprenc un bon ritme "postejador" de nou...

Júlia ha dit...

Felicitats pels teus magnífics blogs, he arribat fins aquí cercant imatges de Montjuïc i Poble-sec.

Daniel ha dit...

Moltes gràcies!

Jordi Cirach ha dit...

Fantàstic bloc!

Una forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest bloc. Desitjo que també t'interessi el meu de cultura, una abraçada!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

jordi francesch ha dit...

He descobert el teu bloc per casualitat, no sé si encara l’actualitzes. És molt interessant i crec que té moltes possibilitats. A banda d’això, voldria fer-te una pregunta: Puc fer servir algunes de les imatges pel meu bloc i el post que preparo de Barcelona?. Dit això, em sembla un bon bloc el teu, que podria seguir endavant amb altres històries i més fons documentals. Moltes gràcies i bona sort.

El meu bloc per si voleu tafanejar una mica:
http://cartografic.wordpress.com

jordi francesch

Daniel ha dit...

Les imatges que he fet jo pots fer-les servir mencionantque han estat extretes del meu blog. Si les imatges provenen d'altres fonts (com l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, per exemple), hauries de citar la font original (si, a més, dius que les has trobat via el meu blog, millor que millor!)