dissabte, 17 d’octubre del 2009

Inseguretat


Aquests dies ha revifat el debat periòdic sobre l'incivisme en la ciutat, aquesta vegada mesclant-se amb temes de seguretat (o millor dit d'inseguretat) ciutadana. Barcelona, com qualsevol altra urbs, no està lliure del fenomen de la delinqüència, que impacta més o menys en la vida del ciutadà segons les èpoques. Sol pujar en temps de crisi, o quan hi ha algun canvi en el panorama socioeconòmic de la ciutat (per exemple, l'arribada massiva d'immigrants en condicions precàries o dels turistes). És cert que la sensació actual d'inseguretat ha crescut entre els ciutadans, i que hi ha motiu perquè això sigui així. Però no seré jo qui salti amb allò de “això abans no passava”. Barcelona ha viscut èpoques molt negres en quant a inseguretat, molt pitjors que la que vivim avui. Aquí us deixo un plànol extret de La Vanguardia del 24 d'abril del 1984, on es desglossa la criminalitat en el barri de l'Eixample. Per molt malament que ens sembli ara la situació (prostitució descontrolada, carteristes al metro, tràfic de drogues), figures tan familiars fa vint anys com el navajero i el ionqui amb el mono sembla que han quedat (gairebé) relegades al món dels Quinquis dels 80.


4 comentaris:

Met ha dit...

Estic d'acord amb tu, de delinqüència sempre n'hi ha hagut; aquí i arreu.
La inseguretat ja és una cosa més subjectiva que s'intenta mesurar amb estaistiques i enquestes. Una ciutat pt ser segura segons uns índex, però si ha una persona latraquen dos cops en un mes... no crec que tingui la mateixa percepció del que pugui dir l'enquesta de torn.

Els anys 80 van ser durs en aquest aspecte i ara haurem de passar uns anys de vaques magres; i si falten calés, la gent els ha de treure d'on i com sigui. Amb l'agreujant que a casa nostra les lleis no són tan estrictes com a d'altres països europeus ni tampoc s'apliquen com caldria. El tema màfies que en els darrers anys han aparegut tampoc augura res de bo.

El que m'ha sobtat d'aquet mapa del 1984 és el fet que fos delicte ser transexual... alguna cosa hem avançat :(

Daniel ha dit...

Tot depèn del que es faci servir per mesurar la delinqüència: entrevistes? número de denúncies? número de detencions? Cada paràmetre donarà una visió parcial del tema.

Un cosa que també m'ha sobtat del mapa és que la Rambla de Catalunya està marcada de dalt a baix com a territori de prostitució. Tot i que avui en dia en tenim una imatge de la Rambla de Catalunya com un passeig agradable i aburgesat, en aquella època algunes zones vessaven de prostitutes. Com s'ho va fer l'Ajuntament per foragitar-les?

Met ha dit...

Potser el fet d'anar-se omplint de botigues "chic" va fer anar canviant el tipus de gent que s'hi deixava caure... Encara que també pot ser que hi hagués alguna cruïlla més "puta" que d'altres, però es deuria comptar tota la Rambla de Catalunya com a zona de prostitució.

JoRDi JVR ha dit...

Jo vaig viure l'epoca que la Rambla de Catalunya era el gran mercat del sexe permès de Barcelona. Prostitutes i transvestits s'hi oferien a tot el llarg de l'avinguda fins que el consistori es va fartar i els va enviar durant un temps molt curt i quasi oblidat al poligon industrial de la zona franca...desprès d'aixó i vist les queixes que es van generar a la zona els varen enviar on acutalment estan, al voltant del camp del Barça.