tag:blogger.com,1999:blog-14696822418003003242012-01-27T11:29:51.093+01:00Un blog sobre fets i llocs de la història recent de BarcelonaDanielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.comBlogger311100tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-4279021193774415632011-09-19T17:57:00.001+02:002011-09-19T17:58:37.391+02:00

De La Vanguardia del cinc d'abril del 1888:Sin fractura de puerta fue robada ayer una habitación de la calle de Burgés, llevándose los ladrones veinte pesetas en plata, cuatro sábanas, siete camisas, catorce pañuelos de seda, cuatro enaguas, dos toballas, cuatro pañuelos de bolsillo, uno de abrigo, un vestido de hombre, un reloj de nikel, dos sortijas y un botón de oro.Foto del desaparegut carrer

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-89238567754924956972010-02-01T23:12:00.007+01:002010-02-01T23:37:04.239+01:00

El carrer de l'Infern (cliqueu per ampliar). Reprenc amb aquesta entrada la sèrie sobre la construcció de la Reforma i el trasbals socio-històric-urbanístic que va significar. En la seva cèlebre Vida Privada (1932), en Josep Maria de Sagarra situa alguns dels seus personatges en els carrers de la Barcelona vella. Hi ha un paràgraf que diu: “Abans de la reforma de Barcelona, la tia Paulina no

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-67465360448621492492009-12-11T13:14:00.006+01:002009-12-11T14:08:38.710+01:00

La imatge antiga és aproximadament del 1930. La imatge moderna és d'avui mateix (com sempre, cliqueu per ampliar). Apart de la (desapareguda) torre que es veu a mig terme i dels bancs enrajolats (algú sap quan van treure'ls?), aquesta foto m'ha fet pensar en el projecte de reforma de la Diagonal. Segons alguns, aquest projecte posa en perill el frondós arbrat de l'avinguda, que és una de les

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-3642182035073413602009-11-29T15:55:00.002+01:002009-11-29T16:00:10.929+01:00

Fira de Santa Llúcia, als voltants de la Catedral. Hivern de 1930.

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-55638148421994640642009-11-02T17:28:00.002+01:002009-11-15T14:38:37.384+01:00

Com comentava en el post anterior, els anys vuitanta van ser uns anys molt foscos per a Barcelona en l'aspecte de la seguretat ciutadana. L'augment dels furts, els robatoris amb o sense violència, els atracaments a comerços i fins i tot als bancs va disparar totes les alarmes. Va ser el temps del navajeros i els kinkis. Segurament molts dels que llegiu aquestes línies vau viure aquells temps i

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-25800332950466250022009-10-17T18:49:00.007+02:002009-11-15T14:35:55.776+01:00

Cliqueu per ampliar.Aquests dies ha revifat el debat periòdic sobre l'incivisme en la ciutat, aquesta vegada mesclant-se amb temes de seguretat (o millor dit d'inseguretat) ciutadana. Barcelona, com qualsevol altra urbs, no està lliure del fenomen de la delinqüència, que impacta més o menys en la vida del ciutadà segons les èpoques. Sol pujar en temps de crisi, o quan hi ha algun canvi en el

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-89320423271138016002009-09-11T14:02:00.004+02:002009-11-15T11:18:09.274+01:00

Els Encants de la plaça de Sant SebastiàDels molts llocs que van desaparèixer amb la reforma, un dels més coneguts en la seva època (i més desconeguts avui en dia) va ser la plaça de Sant Sebastià, que va allotjar durant molts anys el mercat dels Encants (el mateix que avui es troba en la plaça de les Glòries).En origen, en la plaça de Sant Sebastià van establir-se els fusters que treballaven per

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-75235805676736665162009-09-06T22:08:00.003+02:002009-11-15T11:20:51.727+01:00

Com vaig comentar en l'entrada anterior, és d'agrair que l'Ajuntament de Barcelona tingués la voluntat de conservar escenes de la vida en els carrers que desapareixerien. El concurs que va organitzar-se amb aquest motiu incloïa fotografia però també dibuixos i pintures. Entre els dibuixos, van destacar les cinquanta làmines a carbó obra de Dionís Baixeras (excel·lent artista que, a més, era germà

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-24781080588416542832009-08-31T01:39:00.024+02:002011-01-07T17:42:43.054+01:00

La història de la construcció de la via Laietana és molt coneguda. Va tractar-se d'una de les obres públiques més importants en la Barcelona del segle passat, que va modificar profundament la fesomia de la ciutat antiga i que obligar a desplaçar milers de persones. La ciutat hauria d'esperar-se fins les obres olímpiques i post-olímpiques dels anys vuitanta i noranta per veure una altra

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-48536253288762989272009-08-25T20:27:00.004+02:002009-08-25T22:11:29.445+02:00

Aquesta és una foto (extreta de La Vanguardia del 22 de maig del 1965) que no vaig arribar a incloure en la història de la plaça de les Glòries. Apart del fet luctuós que il·lustra, la foto també permet veure com de negligent havia estat el desenvolupament de la plaça en aquells anys, amb una “anella” elevada a mig construir que es tallava en sec (per una fotografia aèria de la plaça, cliqueu

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-45078889370978964312009-08-23T14:42:00.012+02:002009-11-15T14:29:25.494+01:00

Aquí teniu una foto comparativa del carrer del Forn de la Fonda, a Ciutat Vella. La foto antiga està datada l'any 1945 i s'hi por veure com era el carrer fins fa poc: un carreró sense sortida fosc i humit, perfecte per ambientar-hi una pel·lícula de misteri. Des de molt antic, a l'edifici que tancava el carrer va haver-hi una fonda (d'aquí el nom del carrer, que sembla que originalment es deia

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-30004717855608857802009-08-07T18:16:00.006+02:002009-11-15T14:27:50.287+01:00

Vista aèria de Barcelona cap el 1880. Les muralles ja eren un record i Barcelona tot just començava a expandir-se cap a Collserola (afermant-se en la famosa política urbanística "d'esquenes al mar"). En primer pla es pot apreciar com la Barceloneta quedava en bona part aïllada de la ciutat vella per les vies fèrries (dels trens de l'estació de França i dels mercaderies que anaven als dipòsits del

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-72164995784981738472009-08-03T22:41:00.007+02:002009-08-04T13:30:52.233+02:00

Foto comparativa de la cantonada de Balmes amb Pelai. La foto antiga és del 1930. Com a curiositat, la parada d'autobusos encara és al mateix lloc després de gairebé 80 anys (i s'hi atura el bus turístic, a més a més). M'ha cridat molt l'atenció la botiga “Calçats Minerva” que hi ha en els baixos de l'edifici. No només ja no existeix, sinó que la fesomia de l'edifici està totalment canviada. Va

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-50542264381161595512009-08-01T00:18:00.014+02:002009-11-15T14:24:34.316+01:00

Aquí teniu una foto de les obres de perllongament del passeig de Sant Joan cap a la vil·la de Gràcia (llavors ja annexionada a Barcelona). En concret, la foto ens mostra els treballs d'enderrocament de les cases situades en el carrer de Sant Isidre l'estiu del 1907. Aquest carrer va desaparèixer completament (suposo que com molts d'altres) i el passeig quedaria finalment allargassat des de

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-86717493674560569262009-07-29T23:30:00.003+02:002009-07-29T23:40:18.473+02:00

Les torres de la Plaça Nova l'any 1820 (font: Institut Cartogràfic de Catalunya).Tot i que aquest blog tracta sobre la història recent de Barcelona (i per "recent" vull dir de mitjans del segle XIX fins a avui), no em puc resistir a deixar-vos aquí una altra panoràmica de les torres de la Plaça Nova. Aquesta il·lustració es obra d'en Guillaumot de Lemaitre i està datada al 1820 (probablement es

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-55296026491231847552009-07-23T21:54:00.015+02:002009-11-15T14:23:21.398+01:00

Darrerament he ensopegat amb unes quantes fotos i gravats de la Plaça Nova en diferents èpoques (totes elles mirant cap el Portal del Bisbe, el seu punt més distintiu). Les he recollit totes per fer-hi una comparativa amb l'aspecte actual de la plaça agafada si fa no fa des del mateix angle. (En alguns casos no vaig tenir la precaució d'anotar l'origen de les fotos, tot i que estic gairebé segur

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-5274728058382653632009-07-17T01:37:00.004+02:002009-11-15T14:20:59.888+01:00

Aquesta entrada la començaré amb una batalleta: un dia de mitjans dels anys vuitanta (devia jo tenir uns deu anys) creuava la plaça Urquinaona quan, de sobte, vaig sentir la necessitat d'anar al lavabo. Tan urgent devia ser aquella necessitat que la meva mare va descartar entrar en un bar i va decidir que ens ficaríem als urinaris soterranis de la plaça. Suposo que va decidir-ho una mica a

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-85697606041116047162009-07-11T15:47:00.008+02:002009-11-15T14:04:56.043+01:00

Anunci del festival en la premsa (font: La Vanguardia).El mes passat va fer tretze anys de la punxada més espectacular en la historia dels concerts a Barcelona. Del 21 al 23 de juny del 1996 s'havia de celebrar el Non Stop - I Festival de Pop-Rock de Barcelona al Sot del Migdia de Montjuïc. Es tractava d'una mena de marató musical de 34 hores ininterrompudes de pop i rock, des de les 21:30 del

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-18218993805867552162009-07-06T22:11:00.003+02:002009-07-06T22:45:38.721+02:00

La Rambla sempre ha estat un lloc de personatges pintorescos, uns més coneguts que altres. Entre aquests últims va haver-hi un de molt curiós que potser alguns de vosaltres recordareu. Cap a finals dels anys noranta, qui baixava per la vorera esquerra de la Rambla es trobava sempre a un home palplantat al davant un portal (diria que era el del número 138, que ara és un hotel). Totalment immòbil,

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-28422254789415808522009-06-26T22:14:00.011+02:002009-11-15T12:43:21.864+01:00

Després de la Guerra Civil, les onades migratòries van disparar la població de Montjuïc fins a transformar la muntanya en una autèntic suburbi marginal. Els pocs pagesos que hi quedaven van acabar per desaparèixer, ja fos perquè havien venut les seves terres als barraquistes o perquè, simplement, les havien abandonat. Aquest fet, unit a la mala fe d'alguns propietaris, va provocar molts

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-10956276796133545732009-06-19T23:32:00.017+02:002009-11-15T12:36:06.020+01:00

Deuen ser incomptables els edificis de Barcelona que han estat construïts amb pedra de les entranyes de Montjuïc (o Montjuich, com va escriure's durant molt de temps). Ja des del temps dels romans, Montjuïc era la gran pedrera que proveïa de matèria primera les edificacions de la ciutat. En la dècada del 1880, l'activitat de les pedreres va arribar al seu màxim: donada la gran necessitat de pedra

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-36574304680740564412009-06-07T13:44:00.008+02:002009-11-15T12:31:49.502+01:00

Camino sovint per l'Eixample alçant la vista per contemplar els edificis aixecats en pedra, que veuen passar les dècades com si res; camino per la sòlida regularitat de carrers, on sembla arrelada la prosperitat de la ciutat des del seu origen, i em sembla impossible que fa cent cinquanta anys allà no hi hagués absolutament res edificat. Em sorprèn que hi hagués un temps en què per als

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-47848693606520393512009-05-28T17:21:00.004+02:002009-06-13T00:23:37.240+02:00

Vista comparativa de la cantonada dels carrers Espronceda i Sant Antoni María Claret. La foto en blanc i negre deu datar dels anys cinquanta (vaig trobar-la en el meu disc dur i no en recordo l'orígen) . La foto en colors és d'avui mateix. Dóna la casualitat que fa tan sols unes setmanes vaig estar sopant (i molt bé, per cert) en la primera casa amb arcades que es veu en la foto.

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-73188041073551963032009-05-25T19:15:00.003+02:002009-11-15T11:34:14.013+01:00

La Rambla l'any 1962"Se ha dicho repetidas veces que la Rambla es el espejo, el retrato de lo que es Barcelona. Si es así, hemos de llorar por nuestra ciudad, porque las Ramblas no pueden presentar un aspecto más degradado, más miserable". Aquestes paraules, que podrien perfectament haver estar pronunciades avui mateix per un veí o un comerciant de la Rambla, van aparèixer en La Vanguardia del

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-52722516270229598502009-05-25T19:02:00.001+02:002009-11-15T12:26:39.459+01:00

Aquesta notícia del passat dijous m'ha fer reviure la crisi del negoci de l'ensenyança d'idiomes allà per principis dels 2000. Segurament molts recordareu els fets: el 29 de juliol del 2002, la cadena d'escoles d'idiomes Opening va presentar suspensió de pagaments, deixant al carrer treballadors i alumnes. A més, la fallida d'Opening va engegar una bola de neu que va engolir altres centres de la

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-54505042854360629062009-05-25T19:01:00.003+02:002009-11-15T11:35:56.602+01:00

A l'acabament de les obres, el Rompeolas va quedar transformat en un llarg passeig, fins el punt de ser considerat com l'únic passeig marítim en condicions de la ciutat. Malgrat la publicitat mediàtica que aquest rentat de cara va tenir, algunes zones properes als molls eren encara un lloc solitari on de vegades es trobaven armes amagades, botins de robatoris o fins i tot cadàvers. La idea

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-10611987974238269002009-05-25T19:00:00.004+02:002009-11-15T11:46:36.775+01:00

El que la majoria de barcelonins coneixem popularment com el Rompeolas (escullera en català normatiu, però per sempre Rompeolas per a molts) és el perllongament del dic de l'est, situat en l'extrem de la Barceloneta. Originalment, el primer port modern de Barcelona (dissenyat l'any 1873 per l'enginyer Mauricio Garrán) no comptava amb aquesta estructura: s'acabava just al final de la Barceloneta,

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-82333247370438060662009-05-25T18:59:00.010+02:002009-11-15T12:14:27.356+01:00

Tercer projecte de reforma (1987-2003)La nominació olímpica va sacsejar la ciutat de Barcelona com cap altre aconteixement ho havia fet en la seva història recent. Urbanísticament, moltes àrees de la ciutat van quedar irreconeixibles arran de les reformes que s'hi van dur a terme des de finals de vuitanta fins passades les olimpíades.Sota la batuta de l'arquitecte municipal en cap, José Antonio

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-78484980893364283642009-05-25T18:57:00.005+02:002009-11-15T12:07:23.677+01:00

Segon projecte de reforma (1966-1987)Cinc anys després de la seva inauguració, va decidir-se enderrocar aquella obra inacabada que ja no podia donar més de sí per canalitzar el trànsit. Tanmateix, els conductors no van patir en soledat la mala planificació i execució de l'obra: cal fer esment de la pèssima construcció dels passos subterranis amb què els vianants havien de creuar les vies del tren

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-22634662724048366442009-05-25T18:53:00.009+02:002009-11-15T12:04:05.731+01:00

Fa uns mesos vaig llegir en un diari les declaracions d'un urbanista que qualificava la Plaça de les Glòries Catalanes com a un lloc "urbanísticament desgraciat". No vaig poder estar-hi més d'acord. Amb els anys, la Plaça de les Glòries ha esdevingut un dels símbols del nyap arquitectònic i la mala gestió urbanística, que l'han transformat en un espai perpetuament aïllat de la vida de la ciutat.

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1469682241800300324.post-70729131982849243782009-05-25T12:53:00.001+02:002009-08-22T13:09:51.786+02:00

Durant els mesos d'ençà que vaig obrir el meu altre blog Els Millors Dies, algunes de les entrades que més satisfaccions m'han donat (tant a l'hora de fer-les com per la seva acceptació) han estat les dedicades a la història de Barcelona. Tanmateix, de mica en mica m'he adonat que aquelles entrades, per molt interessants que siguin, no acabaven d'encaixar en la temàtica d'un blog fonamentalment

Danielhttp://www.blogger.com/profile/03251339645786224261noreply@blogger.com0